Aquesta pàgina és un homenatge al gran Iagirobai, el meu antiheroi favorit. Entre tant guerrer noble i poderós, cal un personatge covard i despreciable com en Iagi, i m'encanta! Una vegada més, recorro als articles del mestre Cels Piñol. Us deixo amb ell:

Qui ho diu, que tots els grans herois han de ser alts, musculosos, rossos i molt atractius? No tots els aventurers s'assemblen amb l'Arnold Schwarzenegger. En Iagirobai, per exemple, no es preocupa gaire de la pròpia imatge: cabells llargs i mal tallats, uns quants quilets de més del compte, roba senzilla i expressions una mica grolleres. I la veritat és que no té cap intenció de canviar. Està content de l'aspecte que té i el que l'apassiona de debò és menjar.

Durant la crisi d'en Cor Petit, en Son Goku va anar a parar a una illa perduda enmig de l'oceà. Quan es va haver recuperat d'una caiguda molt aparatosa, en Goku va sentir olor de menjar. A la vora de la costa va trobar un peix que es coïa en unes graelles improvisades. Amb la voracitat que el caracteritza, en Son Goku es va menjar el peix en un no-res sense pensar que potser deixava algú sense sopar. I aleshores, mentre el nano començava a pensar en les postres, va sorgir en Iagirobai amb una espasa a la mà i una Bola de Drac penjada del coll.

Tot i el claríssim excés de pes, en Iagirobai va demostrar que era un lluitador efectiu, sobretot fent càrregues pesants amb la massa que representava el seu cos.

Quan un dels sequaços d'en Cor Petit va arribar a l'illa, en Iagi li va plantar cara, després de decidir-ho amb en Goku. Per molts cops que rebés, el lluitador rodanxó sempre contraatacava. D'un cop d'espasa encertat, en Iagirobai va partir en dos el servidor d'en Cor Petit, va preparar un bon foc... i se'l va menjar. Aquesta falta d'escrúpols va escandalitzar una mica en Son Goku, però va comprendre que quan l'estómac rondina, qualsevol cosa és bona per calmar la gana.

En Cor Petit aviat va arribar a l'illa i va tornar a deixar en Goku inconscient, va robar la Bola de Drac i se'n va anar a preparar un assalt final contra els altres lluitadors. En Iagirobai, per despertar en Goku, el va ficar de cap al riu. Aquest mètode tan poc ortodox va funcionar perfectament: el macat Goku li va demanar ajuda, en Iagirobai va acceptar i el va acompanyar fins a la Torre Sagrada d'en Karín.

Un cop a la Torre, en Iagirobai va tenir un atac de golafreria i es va endrapar totes les Mongetes Màgiques que el Mixet Murri guardava en un recipient. Des d'aquell moment sabem segur que el rodanxó personatge té un estómac a prova de bomba. Es veu que en Iagirobai viu en aquella Torre on el troben tots els guerrers que han fet alguna visita al Mixet Murri -o Follet Karín- per demanar-li consell. Si que li devien agradar, les Mongetes!

Encara que sigui una mica egoista, en Iagirobai es pot arribar a comportar com un guerrer exemplar; el que passa és que, per naturalesa, ell s'estima més desaparèixer dels llocs conflictius. Al contrari que els altres, sempre disposats a mesurar les forces i a comparar les tècniques de lluita amb altres experts en Arts Marcials, el rodanxó espadatxí s'estima més estirar-se al sol i prendre un aperitiu suculent als quioscos de la Ciutat de l'Oest.

En Iagirobai és un missatger perfecte, però no se li ha de demanar res més; ni tan sols que porti a coll al petit Trunks, perquè, de seguida comença a rondinar i a posar-hi entrebancs.

Alguna vegada ha participat en els Tornejos d'Arts Marcials, amb un uniforme de la Federació Mundial de Lluita Lliure (o molt semblant). La seva amenaça als contrincants és que se'ls asseurà al cap...

Defectes: quan juga un partit important o especialment violent, s'estima més quedar-se a la banqueta...

Virtuts: Es pot afartar d'especialitats d'un restaurant mexicà perquè després no tindrà cremor a l'estómac.

(Transcrit de l'article de Cels Piñol i José María Guerrero a Bola de Drac sèrie blanca núm 85.)