No, que lo quería en español, si es posible.
Índex:
I, no es sap com, van conseguir uns dinerets per poder gravar la seua primera maqueta, mentre anaven d'actuacció en actuacció pels locals londinenses que volien recuperar el so més tradicional en contra del punk. Eixa maqueta va ser donada pel baixista del grup a un disk-jockey de la ràdio, anomenat Charlie Guillet, que, impressionat per la qualitat musical, no va dubtar de radiar-la amb insistència, insistència que es va vore resposta per multitut de telefonades de oients de l'emissora que volien saber quins eres eixos xics que tant relaxaven les seues oïdes al costat del xirriant i esperpèntic punk. Dire Straits acabaven de nàixer.
Parlar de Dire Straits es quasi com parlar d'este home; líder i cantant del grup i el seu principal guitarrista, és un del majors talents musicals del anys huitanta. El seu nom no està només lligat a Dire Straits, grup del qual ha compost pràcticament totes les cançons (excepte dues: "What's the matter with you, baby?", composta amb el seu germà David, i "Money for nothing", composta amb Sting), ja que també ha fet bandes sonores, ha format part de grups alternatius (com els Notting Hillbillies, un grup d'agradable record), i ha fet de productor a un parell de desenes d'artistes.
Té un talent musical envejable; poseeix una excel.lent tècnica de guitarra, molt influenciada per la música country i el rhythm&blues britànic, basant-se en grans guitarristes d'aquestos estils (com Chet Atkins, J.J. Cale o Eric Clapton) i també en altres molt destacables però no enquadrables en eixos estils (com Hank Marvin, dels Shadows, o Ry Cooder). Com compositor és també molt brillant i els seus temes són dels que conecten amb gran tipus de públic, fent-lo a la vegada que de gran qualitat molt comercial. La seua pitjor faceta és la de cantant, doncs la seua veu és completament cascada i sona com un rastrell fregant per l'arena, però sap les seues limitacions i l'adequa de bona manera a les cançons.
Baixista del grup i segon pilar fonamental del mateix; és l'únic que ha aconseguit permanèixer juntament amb Mark Knopfler tota la seua existència; normalment, s'encarrega de les funcions que a Mark no li agraden (com la financiació del grup). Encara que no és un virtuós ni un músic magistral, és el contrapunt adequat al carisma de Knopfler i posa les coses al seu lloc; també és compositor (però Dire Straits mai s'ha beneficiat del seu talent) i ha mantingut quantitat d'aventures paral.leles al grup (normalment, en periodes d'inactivitat del mateix), encara que cap d'elles ha sigut tan exitosa com les del seu company.
Germà menut de Mark; va ser el segon guitarrista fundador del grup i també va ser el primer en abandonar-lo; hi ha distintes versions de com va ser l'abandó: uns diuen que s'en va anar perque no li agradava la marxa del grup (li semblava que la qualitat baixava degut a les exigències comercials), altres diues que perque volia que es tocasen les seues cançons, i n'hi ha d'altres que diuen que va ser el seu germà qui el va despatxar...; bé, que va abandonar el 1.980 al grup a meitat de gravar "Making movies", en el qual no apareix ni tan sols mencionat, i va retomar la seua carrera en solitari al 1.984, encara que no amb gairebé èxit. Com segon guitarrista, acomplia molt bé el seu paper, i alguns del seus arpegis són veritablement meritoris.
Bateria fundador del grup; era l'únic músic profesional dels quatre, i va ser, d'alguna manera, el que li va posar el nom (va ser un amic seu qui li digué allò de Dire Straits, perque ell havia estat en "dire straits", es dir, en "situació desesperada", tota la vida tactant de ser músic); també segons diuen altres fonts va ser ell el que va aportar els diners per gravar la primera maqueta. Com bateria tenia una tècnica molt elaborada que li permetia donar-li al grup una varietat de sons que giraven des de el pur rock fins un suau accent de jazz, passant per ritmes tropicals, blues, i molts altres estils. Va abandonar el grup en 1.982, sembla que amb l'ambició de tornar de nou al tranquil ambient dels pubs de Londres per poder tocar jazz, una cosa que el grup no li permetia pel temps que havia de dedicar-li.
Tras la gravació del "Making Movies" es va fer urgent per al so de la banda la necesitat d'incorporar un teclista fixe (durant la grabació del disc va ser Roy Bittan, teclista de la E Street Band de Bruce Springsteen, el que va colaborar), y així va ser com este teclista britànic va entrar a formar part de la banda. Es el membre actual més antic junt amb els fundadors Knopfler i Illsley, i va saber enfocar de manera molt meritòria el seu talent al so del grup; apart de treballar amb Dire Straits, ha colaborat amb altres músics, com Eric Clapton. És un magnífic teclista i pianista, i sap bé portar a bon terme les inspiracions musicals de Mark Knopfler sobre el seu instrument.
Amb l'anada de David Knopfler, el grup va necessitar un nou guitarrista per acompanyar a Mark, i l'elegit va ser este jove califonian. La seua qualitat com segon guitarrista var ser molt més que aceptable en la seua trajectòria amb la banda, encara que les seues inspiracions musicals eren una mica distintes a les del seu predecessor; també és clar que el seu talent arriba a molt poc al costat del seu líder, però algunes cançons on él pren el protagonisme son molt bones (com el "Two Young Lovers" en l'"Alchemy"). Va abandonar el grup abans o durant (no ho sé amb seguretat) de la gravació del "Brothers in Arms".
Este bateria vingué a substituir a Pick Withers després la gravació del "Love over gold"; el seu estil dista prou del del seu sobri predecessor, i resulta molt més espectacular; procedent del grup "Rockpile", on va aconseguir una gran reputació, continuaria amb el grup fins el final de la gira del "Brothers in Arms", i també tocaria en el mític concert homenatge a Nelson Mandela. Per a la història, el seu famós solo de bateria en l'intro del "Money for Nothing".
Segon teclista del grup des de la gravació del "Brothers in Arms"; este xic passa a ser la mà dreta de Knopfler en tots els seus projectes fòra de Dire Straits i serà el seu fidel company fins hui mateix. La seua missió com segon teclista és completar a Alan Clark, encara que també sap tocar altres instruments (com baix i bateria) i fa cors; hui dia, és un dels pilars fonamentals del grup.
Desconegut segon bateria en la gravació del "Brothers in Arms"; dic això de desconegut perque no ix en cap foto del grup ni va fer després la gira amb ells. Malgrat tot, és un bateria d'ampla reputació en el món musical.
Va ser el guitarrista que vingué a subtituir a Hal Lindes, encara que oficialment no és el segon guitarrista fins el començament de la gira del "Brothers in Arms" (encara que va colaborar en la gravació del disc). De nou és un bon guitarrista que es veu aombrat pel gran talent de Knopfler, però li dòna al grup el caràcter més dur que imprimeixen a la seua música durant la gira, arribant a sonar en ocasions com un guitarrista "heavy". Va deixar el grup tras la seua primera disolució, allà per l'any 1.988.
Saxofonista que acompanyaràa Dire Straits en les seues gires des de 1.985 (prèviamente, Mel Collins col.laboraria en l'EP que es va publicar en 1.983 i en la gira del "Alchemy"); encara que no és membre oficial del grup, ho és de fet, ja que porta més de una dècada col.laborant amb ells. Són memorables els seus solos en "Romeo and Juliet" i en general és un excel.lent músic que acompanya de manera magistral a la banda.
Segon guitarrista del grup (encara que no oficialment) des de la gravació del "On Every Street"; pot ser siga el millor segon guitarrista que ha passat pel grup, i és un músic molt experimentat (durant anys va ser el segon guitarrista de Eric Clapton). El seu treball d'acompanyament és magnífic, i en ocasions fa solos de guitarra que són més que impressionants (durant la gira, el segon solo del "Money for Nothing" era cosa seua, i ho feia molt bé).
Guitarrista de "steel guitar" (un instrument més propi de country que no del rock) que va entrar per gravar el "On Every Street" i fer la gira; prèviamente ja havia contactat amb Mark Knopfler i havien compartit la experiència de The Notting Hillbillies, i va aceptar l'oferta de Knopfler. És un guitarrista excel.lent, i va marcar el so de la banda durant tot el disc i tota la gira; a més, dins del ambients country és un dels guitarristas de "steel guitar" i dobro més apreciats.
Bateria del grup durant la gira del "On Every Street" (en la gravació del disc intervingueren Manu Katche i Jeff Porcaro); prèviamente ja havia treballat amb gent de l'alçada musical de Paul McCartney. És un bateria efectiu i prou espectacular, però en les cançons més clàsiques de la banda no arriva a l'efectivitat del seus predecessors, en especial de Pick Withers. Malgrat tot això, el solo del "Money for Nothing" que va fer durant la gira va ser realment magistral.
Percusionista de la banda a partir de la gravació del "On Every Street", encara que no membre oficial, i un dels millors fitxatges del grup. És un músic que ha sabut aportar al grup una varietat rítmica realmente sorprenent, arrivant a fer durant la gira solos memorables amb la companyia de Chris Whitten. És un músic espectacular, que també fa cors, i que ha sabutencaixar d'una manera excel.lent en el grup.
Pàgina en construcció. Perdoneu les molèsties.
| Dr. Chivo | Ranma 1/2 | La Obeja Malla | Enllaços |
© Producciones La Obeja Malla & Carlos D. Martínez Hinarejos.