| 1853 |
L'almirant Perry exigeix la abertura del
Port de Tokio - El Shogun acepta que s'inici una nova
era per el Japo |
| 1860 |
Neix Jigoro Kano el 28 d'Octubre en Mikage
provincia de Hyogo |
| 1868 |
Reinstauració de l'Emperador MEIJI,obertura
a les influencias extranjeras |
| 1877 |
Entra en l'Universitat Imperial
Alumna del Mestra Fukuda (Ju-Jitsu) |
| 1879 |
Estudia Ju-Jitsu amn el Mestra Iso |
| 1881 |
Llicenciat en Lletras Políticas i Ciencias
Económicas |
| 1882 |
Acaba els seus estudis de Ciencias Estéticas i
Moral.
Funda la seva propia escola
Nombrat profesor del Colegi dels Nobles |
| 1884 |
Naixement del Kodokan (Febrer 1882) |
| 1886 |
Vice-President del Colegi dels Nobles
(6º Rang Imperial) |
| 1888 |
Rector d'aquest colegi |
| 1889 |
Constitució Parlamentaria
Primer viatge d'estudis de Jigoro Kano en Europa com
agregat del Ministeri de la Casa Imperial |
| 1889 |
Demostració de J. Kano a Marsella
(Francia) |
| 1890 |
Conseller del Ministra d'Educació Nacional |
| 1893 |
Directo de l'Escola Normal Superior
Secretari del Ministeti d'Educació Nacional (5º Rango
Imperial) |
| 1894 |
Guerra Chino-Japonesa |
| 1898 |
Director d'Educació Primaria
President del Comité Butokukai (centre d'estudis de
les arts militars) |
| 1902 |
Enviat a China per el Ministeri de
Educació Nacional (4º Rango Imperial)
Crea en el Butokukai els tres primers Katas |
| 1905 |
El Nacionalisme Nipó reapareix despres de la
aplastant victoria sobre Rusia.
El Judo aprofita aquest renovat interés per las
tradicions nacionals.
Hasta llavors practicat en las escolas i univarsitats.
Pero el "KODOKAN" no te l'exclusivitat,el
"BUTOKUKAI" de Kyoto (Escola Nacional d'Arts
marcials) i el "KOSEN" (Escolas Superiors i
professionals) son seriosos rivals. |
| 1909 |
J. Kano 1º Japonés membre del C.I.O.
El Kodokan Asociació privada es transforma en un
organisme reconegut legalment. |
| 1911 |
Creació oficial d'una secció de
formació de profesors en el Kodokan.
El Judo entra en el programa escolar d'Educació
Física.
Es enviat cultural a Europa i América |
| 1912 |
J.Kano - President de la Federació Central
d'Esports.
Mor Mutsuhito,acaba l'era Meiji
J.O. Estocolm - J. Kano desfila amb dos atletas amb la
bandera Japonesa |
| 1920 |
J.O. Anveres (Asistencia de J.Kano)
Demostració a Marsella (Francia) |
| 1922 |
Pertany a la Cámara Alta. |
| 1924 |
Nombrat Profesor Honorífic de l'Escola
Normal Superior de Tokio. |
| 1926 |
Hirohito es proclamat Emperador |
| 1928 |
J.O Amsterdam (Asistencia J. Kano) |
| 1930 |
I Campionat de Judo del Japó amb carácter
oficial. |
| 1932 |
Demostració S. Diego - Universitat de
California. |
| 1933 |
26 Septembre.Conferencia de Jigoro Kano
"Ecole des Arts et Metiers" París. |
| 1934 |
5 Juny.Conferencia "Societé
Parnasse" Atenas. |
| 1936 |
Berlín,la 35 sessió del Comité Olímpic
Internacional concedeix a Tokio l'organizació dels
Jocs de la XII Olimpiada per 1940. |
| 1937 |
Declaració de Guerra de Japó a China. |
| 1938 |
El Cairo - Maig, 38 sesió del C.I.O.Es
damana a Jigoro Kano,membre del C.I.O. per Japó,que si
las hostilitats amb China no hagesin arrobat a la seva fi,
Tokio renunciaría a la organizació dels Juegos en el
propi interés dels organitzadors.
J.Kano, declara que no había ninguna raó per que
els japoneses abandonessin aquest Jocs.
N.Nagai, Secretari General dels Jocs de Tokio,
present en aquesta sesió, declara tenir a la seva
disposició 11 mil·lions de yens per l'organizació dels
Jocs.La ciutat de Tokio disposava també de 10
mil·lions de yens per el millorament de carreteras que
conduian als diferents estadis.
Maig - Mor el Mestra Jigoro Kano en el viatge de
tornada de El Cairo a Japó, abord del vaixell
Hikawa-Maru, als 76 anys d'edat a causa d'un neumonia.
3 de Septembre - Reunió de la Comisió Ejecutiva del
C.I.O a Bruselas.
Tokio i Sapporo renuncia als Jocs de 1940,traslladat
a Helsinki (estiu) i Saint Moritz (invier), el compte
Soyeshima miembre del C.I.O. per el Japón, s'había
danat compta que en las circunstancias que imparaban en
aquesta época, els J.O. no podían ser celebrats tal i
como mereixerian, ni assolir la seva finalitat. Mes tart es
donaran compta que el Conde Soyeshima había rendit un
gran servei. |
| 1945 |
Despres de la guerra, el sistema "KOSEN"
ha sigut reformat segui las concepcions americanas
sota la presió de l'ejércit d'ocupació i el
"BUTOKUKAI" ha sigut obligat a desapareixer. Els
dirigents eran militars o membres del gobern, que
volian fer del Judo un mitga per reactivar l'
esperit marcial
Nomes el "KOKODAN" va ser autoritzat a reanudar
les seves activitats. |
| |
1º Campionat del Japó després de la
guerra. |
| 1952 |
Japó recupera la seva soberanía, principi de
la seva resurrecció económica. |
| 1959 |
Munich - 55 sesió.
Las ciutats candidatas als Jocs de 1964 eran les
seguents: Bruselas, Detroit, Tokio, Viena, a la primera
volta Tokio va obtemir l'organizació dels Jocs de les
XIII Olimpiadas de 1964 per 34 votos contra 10 a Detroit,
9 a Viena i 5 a Bruselas.
A pesar de la tendencia a reduir el nombre d'esports
en els Jocs, la sessión de Roma acepta la proposició
japonesa d'introduci el JUDO en el programa dels
Jocs de Tokio'1964. |
| 1964 |
Tokio - El Judo en la XIII Olímpiada.Hi ha 3
categorías de pes, (lleugers, semi-pesats i totas las
categorías) |
| 1965 |
Amb motiu dels campionats del Mon de
Rio, s'anuncia que el Judo no estará present en els
Jocs de Méxic, enorme decepció entre competidors i
directius. Charles Palmer es elegit
presidene de la Federació Internacional de Judo.
11 - 12 Abril, reunió en Lausanne del Comité ejecutiu
amb las Federacions Esportivas Internacionals, la
impecable organizació de las primeras competicions
Olímpicas de Judo en la magnifica Sala del Bodokan, en
el qual las 15.000 plaças estaban sempre ocupadas,
impresiona molt favorablement als membres presents del
C.I.O.
El Dr. Ostos Mor, representant del Comité de
Organizació Mejica, declara que el seu país estaba
disposat per rebre als 21 eports
Olímpics.
Totas las Federacions Internacionals van vota a favor
de la participació dels 21 esports, el president
Brundage va dir que pertany al C.I.O. de decidir i que en la
sesió de Madrid es pendria la decisió oportuna. |
| 1968 |
No habrá Judo
en el programa Olímpic de Mexic, tal es la decisió
que ha sigut presa per el Comité Internacional
Olímpic, reunit a Madrid. Amb l'Atletisme, la
Natació, el Basquet, el Judo es el más universal dels
esports, i el que es practicat en un major nombre
de paísos.
LEl Comité Olímpic
Internacional ha lluitat per evitar l'excessiu
gigantisme , i s'ha oposat amb desigual
acert o fortuna a l'admisió de nous esports, no
sempre s'ha fet amb justicia, l'admisió o
exclusió de molts eports, no s'han fet servir
criteris racionals, innumerabls tensions i presions
en un sentit o un altre obligaran a realitzar
equilibris mes o menys objectius per mantenier la
armonía, El nombre de paísos hon es
práctica i la enorme massa d'adeptes actius,va acaba per obligar al Comite Olimpic a decidir
incloureel Judo en el programa Olímpic a
partir de Munich'1972 |
| 1972 |
La inclusió del Judo en els Jocs
Olímpics, faceta de la deseada universal·litzacio de
JIGORO KANO, respon paral·lelament a aquell altre desitg de
universal·LiTzació de l'esport que formulaba COUBERTIN. |
Parlar de Jigoro Kano es parlar
d'un dels personatges mes rellevants de l'historia del Japo
modern,ja que els seus amplis coneixements anavan mes enlla del
Judo,destacan entre els sus merits el haber estat l'impulsor de la
educacio fisica en les escolas i de la popularitzacio dels
esports occidentals,i durant els 23 anys que va ser Director de
l'escuela superior de Tokio va fer esforços enormes per instruir
a profesors i educadors.A mes a mes d'aquest carrec Jigoro tambe
va ser conseller del Ministeri d'Educacio Nacional(1891),Director
de Educacion Primaria(1898),Membre del Comite Olimpic
Internacional(1909)i President de la Federacio Central d'
Esports(1912),poca cosa.Tambe va ser gran amic de Coubertin,el
pare deos jocs olimpics moderns,i participa activament en
el desemvolupament dels Jocs en los quales veia la
universal.lizacio del Judo en el que somiaba.Centrats en
el Judo,s'ha de retrocedir una mica maes i saber alguna cosa de la tecnica de
lluita de la que va derivA el Judo,el Jiu-Jitsu.Aquesta es una tecnica
de lluita desmbolupada i mantinguda molt temps en secret que
utilizaban els que seguian el"Bushido",tambe conegut
como el codig dels Samurais,i pensada per els combatents 
sense
armas.El seu lema era"PER GUANYAR S'HA DE SABER PERDRE".
Jigoro Kano,que era un prestigios practicant del
Jiu-Jitsu,unifiCA totas las brancas d'aquesta tecnica i crea el
Judo(1882).Jigoro va resumir el que per ell era el Judo en una
frase,"Una forma ideal d'educacio fisica i moral que
imprimeix al practicante estima i forma de viure". La vida de
Kano Jigoro i de la tecnica que ell crea es intensa i esta plena
de fechas importantes.Seria molt llarc parlar de tot aixo.La
millor forma de explicar-ho es en forma de cronologia,que detalla els
momentos mes importants.Por altre banda mereix una mencio
MIKONOSUKO KAWAISHI,pare del Judo Europeo i fins i tot Mundial,
ja que el seu métode va ser impartit a Franca, Espanya,
Bélgica, Holanda, aixi com a Canadá, Cuba, Africa del Nort,
Polinesia, Indochina i tots els paísos de l'Africa
Francófona. Kawaishi va saber compendre la forma de pensar dels
europeos i sobretot del francesos,en l'estima i valor que li donaven a una condecoracion.Tenin aixo
en compte va inventar els cinturons de colors,que no existeixen en el Japon.Va saber veure fins quin punt un deportista
pot sentir-se estimulat per un ascens. Tambié inventa una
denominació numérica per les diferents presas de Judo, el que va
permetre accedir, practicar i compendre el Judo lúdico,
recreativo i accesible a totos.
Es el más
representatiu dels movimients de cadera de gran amplitud.La
acció de "tirar pescar", essencial en aquesta técnica,
permet preparar i trabellar, en part, varis movimients que
s'inspiran en aquest principi.En competició es principalment
usat per els Judokas de talla mitga o petita. Alguns
Judokas d'estatura alta o practican d'una manera especial,
utilizan sobre todo las camas
Es una técnica de vuelco.
Normalment aquest movimient tindria que ser un movimient de
"grands". pero Tai Otoshi te de gran aceptació
entre els judokas i els "pequetits" no han tardat en
adaptar-se a la seva morfología. per tant, hi ha varias formas
derivadas de la forma clássica, la qual es molt pura.Aquesta técnica
pertany al grup de Te Waza (técnicas de ma).
Classificat
entre els primers movimients de competició, O Soto Gari forma
parte dels movimients de cama (Ashi Waza). Utilitzat
tant per els grands com per els petits, el
seu éxit no está condicionat per la talla. Un Judoka petit
pot obtenir resultats notables estudian lógica,
racionalment i amb perseverancia aquesta técnica. En las técnicas de Judo hi ha dos grandes classes de
projeccions: las técnicas de gran amplitut i aquellas de
petita amplitut. O Soto Gari está clasificada en las grans
técnicas de projecció, es ha dir, que ésta ejecutada amb la
acció de tot el cos , en potencia.
Clasificada com el Ko
Uchi Gari entre els dos únics movimients d'atac interior en
posició defensiva posterior, la seva importancia será molt grand
per un Judo eficaç i complet. O Uchi Gari forma part dels
movimients de cames